VISITA AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

La classe dels caragols, hem visitat el «Museu de Ciències Naturals» situat en el cor del jardí de Vivers.

En entrar, un cocodril en la paret ens va donar la benvinguda juntament amb un insecte pal i una papallona amb característiques molt peculiars en forma de fulla. Ens preguntarem quines coses tenien en comú, i descobrirem que aquests tres animals tenien una qualitat molt especial, i és que… Sabien camuflar-se de meravella!


En anar caminant i observant al nostre voltant, preguntarem sobre unes pedres que tenien formes diverses i ens van explicar que eren fòssils de l’època dels dinosaures. Tenien formes d’espiral, d’insectes, petjades, etc. Vam veure fins i tot d’alguns caragols de fa milers i milions d’anys!

De sobte, arribarem a una sala que estava repleta d’esquelets d’animals que havien viscut durant la prehistòria. Entre ells, estaven uns enormes Armadillos amb una gran cuirassa; el Tigre dents de sabre amb uns ullals esmolats i molt llargs; i un Megateri un animal extint de mamífers parent dels actuals mandrosos amb una altura d’al voltant de 3 metres. Era enorme!

També descobrirem com eren les cases dels humans en la prehistòria. Vam veure que vivien en coves i que no ho feien sempre en la mateixa, i que per a deixar constància que havien viscut en aquest lloc, realitzaven dibuixos en les roques amb les seves mans dibuixant escenes de la vida quotidiana (escenes de caça, les muntanyes, el sol, etc). Fins i tot, varem veure un esquelet humà!

Per finalitzar, passarem a l’última sala on estaven… Els dinosaures! Varem realitzar una classificació segons la seva alimentació i vam veure que el seu esquelet ens donava moltes pistes sobre això. Si tenia dents esmolades i les seves petjades eren semblants a les d’una «gallina» (amb tres arpes) era perquè eren carnívors; per contra, si les seves petjades eren rodones (semblants als elefants) i les seves dents planes era perquè eren herbívors.

A més, ens varen explicar, que hui en dia no saben exactament quin color tenen cada un dels dinosaures, i que el color està assignat pel científic que el va descobrir perque… No hi havíen humans a ixa época per poder-ho explicar!

De sobte, quasi al eixir del museu, varem trobar una col·lecció de molts caragols de mar de tots el tamanys, que havía donat un enginyer de camins anomenat D. Luis Gutiérrez Caracuel. Era sorprenent!

Alumnes de 3 anys

ELS CARGOLS ANEM AL BOTÀNIC!

Els cargols hem realitzat la nostra primera eixida complementària explorant el jardí botànic de la nostra ciutat de València, que compta amb un gran nombre d’espècies d’arbres i plantes provinents d’altres llocs del món. Es un espai ple de fauna i flora en el que pegar un passeig es com adintrar-se a un gran bosc.

Hem observat una gran quantía d’arbres, però hi havien d’alguns que eren ben curiosos…

Un dels arbres que més ens ha cridat l’atenció, era un que existía a l’época del dinosaures! Era molt vell, i les seues fulles eren com les pates d’un ànec.

Caminant, caminant, al terra hi havien uns petits fruits redonets caiguts d’un arbre d’origen indi, conegut com «l’arbre del sabó» que en posar-los en un recipient amb aigua i agitar-lo, es produia bromera amb la qual podem netejar la roba o el nostre cos. Era sabó de veritat!

De sobte, entre un gran matoll verd, varem trobar 2 cargols que estaven passetjant buscant el sol després de tants dies de plutja. Així que varem decidir agarfar-los per portar-los a l’aula i així poder construir un nou hogar per aquella bonica parella.

Al jardí hi havien tantes coses, que cada cop, es paravem a observar l’entorn i a mirar ben aprop, tots aquells tresors que ens ofería la natura.

A més, vam veure uns estanys en els que hi havien plantes aquàtiques com els «nenúfars», els quals suraven en la superfície de l’aigua. Per a la nostra sorpresa, trobarem uns peixos denominats «Carpes» de dimensions gegants. Aviat, ens vam adonar que eren els mateixos peixos que tenim a l’aula de 3 anys, el que passa es que… Els nostres encara son ben menuts en comparació!

Uy! Algo es va moure dins l’aigua… Era una granota! Ens vam acostar molt sigilosament per a poder observar-la i escoltar-la detenidament. Raucar se li donava veritablement bé!

Alumnes de 3 anys