Los caracoles hemos vuelto a la escuela con mucha ilusión y muchas ganas de contar a nuestros compañeros todo lo que hemos hecho durante las vacaciones Navideñas.
Para darnos de nuevo la bienvenida, hemos tenido la gran suerte de poder deleitarnos con un grupo de música folk irlandesa compuesto por violín, mandolina y guitarra. Hemos podido bailar y cantar junto con nuestras familias algunas adaptaciones del cancionero popular infantil como «Estrellita», «Un elefante» o «La tarara». ¡Ha sido muy divertido!
Después del desayuno, hemos ido a recoger los cuentos que SS MM los Reyes Magos de Oriente habían dejado para nosotros junto al árbol de Navidad de la escuela. Había muchísimos libros y el nuestro era «Dónde estás caracol», un libro de alfabetización visual de Tomi Ungerer.
¡Muchas gracias por los regalos Melchor, Gaspar y Baltasar!
¡El año que viene os esperaremos de nuevo con los brazos bien abiertos!
La semana pasada la clase de los caracoles, volvió a visitar el Jardín Botánico de Valencia, y además de dar un paseo y conocer algunos de sus arbustos y plantas, hicieron un taller sobre el proceso de germinación.
Tras dar un paseo por el mismo, observamos que en el suelo hay un sinfín de frutos y semillas que se caen de los árboles, y que esto es normal y además necesario pues es así como las plantas depositan sus semillas en la tierra y; tras el paso de un tiempo y de recibir luz y agua, vuelven a salir nuevas (son sus hijos como nos explicó Eva nuestra guía).
Hemos podido plantar cada uno de nosotros unas semillas de rábano, que si las regamos y esperamos al menos unos 7 días, veremos como brotan sus primeras hojas.
Ir al Jardín Botánico es precioso, todavía nos quedan muchos rincones por descubrir, y árboles que ver.
¡Joana se encontró un tronco talado, con un agujero enorme por dentro!
Y como siempre que vamos a visitar algún lugar fuera de nuestra escuela, lo más divertido es subir al autobús, cantamos para que el camino se haga más ameno.
Una sardina, dos sardinas, tres sardinas….. y un ¡gato!
Aquesta setmana, hem visitat el teatre «Sala Horta» situat a la localitat de Castellar. L’obra que hem pogut gaudir desde ben aprop es diu «Martina i el bosc de paper».
Martina és una nena de paper que viu en una casa de cartó. Un dia, seguint una papallona, es perd en el bosc, on es troba amb uns companys molt especials que l’acompanyaran en un viatge ple d’emocions: l’elefant Valentí, la girafa Taquetes i un ratolí anomenat Punxo, que l’ajudaran a tornar a casa. Pel camí passen fred i calor, neva, plou i el sol escalfa la terra; neixen plantes, flors i volen els ocells i les papallones… Martina descobreix que la naturalesa ha de ser lliure i ser cuidada.
Es un viatge per la natura i una manera lúdica i pedagògica d’acostar-se a les estacions de l’any i els fenòmens meteorològics que les caracteritzen. Tot això a través de la mirada fascinada d’una nena que aprèn a respectar als seus habitants que hi viuen a dintre d’aquell meravellòs bosc.
La clase de 3 años, «Los caracoles que comen coles», hemos ido a dar un paseo por alrededor de nuestra escuela, ya que se encuentra en una zona rodeada de árboles y lugares llenos de bichitos… está en el campo.
Pasito a paso, hemos llegado a un lugar en el que la tierra estaba húmeda y había gran cantidad de arbustos y árboles: hemos visto un sauce, una mimosa, palmeras y muchos pinos.
Nuestras maestras Èrika, Tamara (maestra de ciencias) y Patricia (maestra del taller de arte), nos han acompañado y hemos hecho grupos para poder buscar con lupas caracoles, y algunos otros bichos.
Había muchos caracoles; caracoles grandes, caracoles pequeños, caracoles blancos y caracoles marrones, incluso habían caracolas en las hojas que estaban mojadas.
Pero cuando ya nos íbamos, sobresalía una casa de un caracol en la tierra y cual ha sido nuestra sorpresa… ¡había un caracol con sus huevos!
Con mucho cuidado la hemos recogido para llevarla a nuestro terrario, hacerle un hogar con mucha tierra húmeda, ya que ahora con la llegada del frío los caracoles hibernan y durante mucho mucho tiempo estarán resguardados en sus casas.
visita al parque de Juan Serafín en busca de caracoles y bibichos
Que no suba el caracol ni al rosal, ni a la maceta, ni al almendro, ni a la flor…
Que enseñe los cuernos, que salga de casa, que se estire al sol.
¡ Qué caminitos de plata va dejando el caracol cuando sale de su casa !
La classe dels caragols, hem visitat el «Museu de Ciències Naturals» situat en el cor del jardí de Vivers.
En entrar, un cocodril en la paret ens va donar la benvinguda juntament amb un insecte pal i una papallona amb característiques molt peculiars en forma de fulla. Ens preguntarem quines coses tenien en comú, i descobrirem que aquests tres animals tenien una qualitat molt especial, i és que… Sabien camuflar-se de meravella!
En anar caminant i observant al nostre voltant, preguntarem sobre unes pedres que tenien formes diverses i ens van explicar que eren fòssils de l’època dels dinosaures. Tenien formes d’espiral, d’insectes, petjades, etc. Vam veure fins i tot d’alguns caragols de fa milers i milions d’anys!
De sobte, arribarem a una sala que estava repleta d’esquelets d’animals que havien viscut durant la prehistòria. Entre ells, estaven uns enormes Armadillosamb una gran cuirassa; el Tigre dents de sabre amb uns ullals esmolats i molt llargs; i un Megateri un animal extint de mamífers parent dels actuals mandrosos amb una altura d’al voltant de 3 metres. Era enorme!
També descobrirem com eren les cases dels humans en la prehistòria. Vam veure que vivien en coves i que no ho feien sempre en la mateixa, i que per a deixar constància que havien viscut en aquest lloc, realitzaven dibuixos en les roques amb les seves mans dibuixant escenes de la vida quotidiana (escenes de caça, les muntanyes, el sol, etc). Fins i tot, varem veure un esquelet humà!
Per finalitzar, passarem a l’última sala on estaven… Els dinosaures! Varem realitzar una classificació segons la seva alimentació i vam veure que el seu esquelet ens donava moltes pistes sobre això. Si tenia dents esmolades i les seves petjades eren semblants a les d’una «gallina» (amb tres arpes) era perquè eren carnívors; per contra, si les seves petjades eren rodones (semblants als elefants) i les seves dents planes era perquè eren herbívors.
A més, ens varen explicar, que hui en dia no saben exactament quin color tenen cada un dels dinosaures, i que el color està assignat pel científic que el va descobrir perque… No hi havíen humans a ixa época per poder-ho explicar!
De sobte, quasi al eixir del museu, varem trobar una col·lecció de molts caragols de mar de tots el tamanys, que havía donat un enginyer de camins anomenat D. Luis Gutiérrez Caracuel. Era sorprenent!
Els cargols hem realitzat la nostra primera eixida complementària explorant el jardí botànic de la nostra ciutat de València, que compta amb un gran nombre d’espècies d’arbres i plantes provinents d’altres llocs del món. Es un espai ple de fauna i flora en el que pegar un passeig es com adintrar-se a un gran bosc.
Hem observat una gran quantía d’arbres, però hi havien d’alguns que eren ben curiosos…
Un dels arbres que més ens ha cridat l’atenció, era un que existía a l’época del dinosaures! Era molt vell, i les seues fulles eren com les pates d’un ànec.
Caminant, caminant, al terra hi havien uns petits fruits redonets caiguts d’un arbre d’origen indi, conegut com «l’arbre del sabó» que en posar-los en un recipient amb aigua i agitar-lo, es produia bromera amb la qual podem netejar la roba o el nostre cos. Era sabó de veritat!
De sobte, entre un gran matoll verd, varem trobar 2 cargols que estaven passetjant buscant el sol després de tants dies de plutja. Així que varem decidir agarfar-los per portar-los a l’aula i així poder construir un nou hogar per aquella bonica parella.
Al jardí hi havien tantes coses, que cada cop, es paravem a observar l’entorn i a mirar ben aprop, tots aquells tresors que ens ofería la natura.
A més, vam veure uns estanys en els que hi havien plantes aquàtiques com els «nenúfars», els quals suraven en la superfície de l’aigua. Per a la nostra sorpresa, trobarem uns peixos denominats «Carpes» de dimensions gegants. Aviat, ens vam adonar que eren els mateixos peixos que tenim a l’aula de 3 anys, el que passa es que… Els nostres encara son ben menuts en comparació!
Uy! Algo es va moure dins l’aigua… Era una granota! Ens vam acostar molt sigilosament per a poder observar-la i escoltar-la detenidament. Raucar se li donava veritablement bé!
Si fauna i flora vols trobar,
al Jardí Botànic hauràs d’anar!
Alumnes de 3 anys
Me gusta esto:
Me gustaCargando...
%d
En gencana.es utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar y analizar el uso que haces de nuestros sitios. Puede cambiar la configuración u obtener más información sobre nuestra política de cookies aquí.AceptarRechazarPolítica de cookies
