Aquest mes de gener, els Caragols hem anat a la Sala L’Horta a veure l’obra “Dadà”, que fa referència al moviment del dadaïsme. Hem jugat amb formes, colors i música, i hem descobert que la realitat es pot veure de moltes maneres diferents.
Inspirada en artistes com Joan Miró, Yayoi Kusama i Jeff Koons, l’obra ens ha mostrat que l’art és llibertat, connexió i creativitat. Hem entés que crear és expressar el que portem dins, i que cadascú pot fer-ho a la seua manera.
També hem participat fent poesia dadà, inventant paraules i versos que se’ns acudien. Ha sigut molt divertit veure com les nostres idees formaven part de l’obra!
Ha sigut una experiència creativa i sensorial que ens ha fet gaudir de l’art i descobrir que dins de cada un de nosaltres hi ha un artista.
Aquest mes, la classe dels Caragols hem fet una eixida molt especial al Jardí Botànic. Només entrar, ja vam notar que era un lloc diferent: ple de plantes, arbres gegants i aromes que ens feien tancar els ulls per olorar millor.
Vam fer una volta tranquil·la pels camins del jardí, observant les fulles, els colors i les formes tan variades de les plantes. Alguns arbres eren molt alts, altres plantes tenien fulles suaus, i d’altres feien olors intenses i sorprenents.
Després vam participar en un taller de plantes aromàtiques. Allí vam descobrir que hi ha olors que ens encanten… però que no agraden gens a alguns insectes. Hem aprés que a les arnes no els agrada ni la canyella, ni el timó, ni el romer.
Amb aquestes plantes vam preparar el nostre propi saquet antiarnes. Vam barrejar els ingredients, els vam posar dins d’una bosseta i… a olorar! Cada saquet guardava un trosset del jardí i del que havíem aprés.
Ha sigut una experiència plena de sensacions: mirar, tocar, olorar i aprendre junts. Els Caragols continuem descobrint el món pas a pas, amb les banyetes ben despertes i el nas ben atent!
Els Caragols de 4 anys vam viure una aventura increïble al Museu Paleontològic – Museu de Col·leccions Naturals. La visita es deia Oviraptor, i ens esperava un niu fossilitzat d’un dinosaure d’ara fa 75 milions d’anys… ¡una cosa que sembla de pel·lícula!
En entrar, vam conèixer la nostra guia i ens va donar la benvinguda un cocodril dessecat penjat a la paret, que ens mirava com dient “Hola!”. També vam trobar papallones fulla que es camuflaven tan bé que semblaven desaparèixer, i insectes pal que es feien passar per branques. Tots vam intentar trobar-los i vam riure molt!
Després, vam veure un vídeo interactiu sobre com es va formar la Terra. Ens va encantar descobrir que fa moltíssims anys el món era molt diferent. També vam conèixer mamífers gegants, com l’ós mandrós, i vam poder veure el seu esquelet… impressionant!
Però el millor va ser quan ens van contar el conte de l’Oviraptor i vam poder veure el seu niu fossilitzat. Alguns nens no podien creure que allò fora real! Es van imaginar els dinosaures cuidant els seus ous i corrent pel món fa milions d’anys.
Va ser un dia ple de sorpreses, descobriments i moltes rialles, on vam aprendre sobre dinosaures, animals estranys i la Terra, jugant i deixant volar la imaginació.
El pasado sábado 31 de mayo, el Centro Educativo Gençana vivió una mañana especial en la que el movimiento, el juego y la conexión emocional fueron los protagonistas.
Nuestros alumnos de 3, 4 y 5 años participaron, junto a sus padres y madres, en el taller «Danza en familia», conducido por Ana Ramírez Casanova, titulada en Danza Clásica y Contemporánea, y organizado por el departamento de Expresión Artística de Gençana y el AMPA Jacarandá.
Los caracoles hemos podido jugar y bailar con nuestros papás, hemos hecho carreras de abrazos y ha sido muy divertido.
Luego hemos jugado a las estatuas, a veces la estatua podía ser con un compañeros y a veces con nuestros papás.
Además de bailar, hemos podido compartir un rato maravilloso juntos y que ha terminado con cosquillas y caricias para todos los caracoles.
Ha sigo un gran día, algunos papás han podido conocer a Catalina, nuestra maestra de expresión corporal y a Ana, la bailarina que ha venido a enseñarnos a cómo podemos hablar también, con nuestro cuerpo.
La setmana passada, els caragols hem viscut una experiència molt especial: la nostra primera visita guiada al Bioparc de València! Va ser una aventura emocionant on ens vam convertir en xicotets exploradors de la sabana africana.
Durant el recorregut, els xiquets i xiquetes van poder observar de prop molts animals que només havíem vist en contes… Amb l’ajuda de la nostra guia i de les nostres mestres, vam aprendre moltes coses interessants sobre cadascun d’ells. Vos contem algunes dades curioses sobre els animals que vam visitar:
Rinoceronts: Ens va impressionar la seua gran mida i el seu banyó. Sabíeu que el banyó està fet de pèl molt compactat?
Pèlicans: Estos ocells tenen un bec enorme amb una mena de “bossa” que els serveix per a pescar. A alguns els vam veure relaxats a l’aigua, mentre altres caminaven amb el seu peculiar pas.
Zebres: Vam aprendre que, igual que les nostres empremtes dactilars, les ratlles de les zebres són úniques i no hi ha dues zebres amb les mateixes ratlles. A més, van en grup i amb les seues ratlles confonen els insectes i els depredadors.
Gaseles: Eren molt elegants i ràpides. Vam descobrir que viuen en ramats per a protegir-se millor. A més, al Bioparc compten amb una espècie de gasela (gasela Mhorr) que ja no es pot trobar en la natura. Vos la mostrem en la imatge.
Mangosetes: Estes xicotetes criatures anaven en grup i es movien sense parar. Són valentes i s’enfronten fins i tot a animals més grans que elles, com ara serps verinoses, ja que el seu verí no els afecta.
Lleó i lleones: Vam veure al “rei de la selva” descansant a l’ombra. Les lleones, més actives, s’encarreguen normalment de caçar. Ens va impressionar la seua cabellera i la seua gran mida!
Jirafes: Les més altes del Bioparc! Ens va encantar veure com feien servir el seu llarg coll per a arribar a les fulles dels arbres. També vam descobrir que la seua llengua és blava i molt llarga.
Elefants: Vam acabar el recorregut saludant estos gegants tan tranquils. Vam aprendre que usen la trompa per a agafar menjar i aigua, les orelles els ajuden a regular la temperatura corporal, i l’embaràs pot durar fins a 2 anys.
Va ser una jornada plena de descobriments, rialles i molta il·lusió. Els xiquets i xiquetes van gaudir moltíssim veient els animals en un entorn tan especial i natural. També vam aprendre la importància de cuidar el planeta i respectar tots els éssers vius.
Los caracoles han salido de la escuela esta vez para visitar un castillo, un lugar emblemático y que esta muy cerca; el castillo medieval de Benissanó.
El castillo de Benisanó, en la población del mismo nombre, es uno de los mejor conservados de la Comunidad Valenciana.
Fue edificado en la segunda mitad del siglo XV sobre el solar de una antigua alquería árabe denominada Benixanut, gracias a los deseos de la familia Cavanilles y Villarrasa, señores de Benisanó.
Los caracoles han visitado gran parte del interior, y Carmen, así se llamaba nuestra guía nos ha explicado como vivían allí, como trabajaban, comían o dormían.
Lo primero que hemos visitado, ha sido una cocina antigüa, en la que todavía estaba la pared quemada y de color del fuego que usaban.
También nos han mostrado el salón principal del castillo, en el que la reina y el rey comían con sus hijas y su familia e invitados. Las paredes eran preciosas, con vidrieras de colores vivos. Y por el resto del salón estaban los escudos a los que sus apellidos hacen referencias así como el suelo todavía original, con los mosaicos que ellos pintaban a mano.
Lo que más nos impresionó fue a mazmorra, un lugar muy estrecho y oscuro en el que habían personas que pasaban allí mucho tiempo por ser castigadas.
Carmen nos ha contado cómo era la ropa que usaban hace muchos años la gente que vivía en los palacios, en los castillos, y en este en concreto, sólo hace 50 años que no vive nadie, por sus dueños han ido pasando generación tras generación de unos a otros y lo han usado para vivir, por eso está tan bien conservado, incluso el suelo, las pinturas de las paredes y las vidrieras.
Hemos pasado un día maravilloso y hemos paseado un poco por Benissanó.
La semana pasada realizamos la visita a «Zoolandia» en busca de caracoles de agua para nuestro acuario del aula.
Al llegar allí, Nicolás nos estaba esperando para mostrarnos y explicarnos que tipo de caracoles había, que cualidades tenían y sus características. De esta forma, nosotros aplicaremos de forma adecuada cada uno de los cuidados necesarios para el día a día.
Nos explicó que hay varios tipos de caracoles de agua dulce y entre ellos, centramos nuestro interés y atención en los caracoles Nerita: es un género de pequeños caracoles acuáticos con opérculo de la familia Neritidae, los nerites. Son también moluscos gasterópodos marinos, de agua salobre y, a veces, de agua dulce. Allí, pudimos observar dos de esta familia:
«El caracol nerita zebra»
Es perfecto para los acuarios de agua dulce, ya que mantienen limpio de algas el ecosistema.
Limpian los cristales, las superficies de las plantas, las rocas, las grandes hojas de las anubias, en fin, todo el acuario.
Es una especie procedente de África.
Su temperatura ideal está entre los 20 y los 26ºC.
Alcanza un diámetro de entre 1 y 3 cm.
Es muy fácil de cuidar y mantener.
Es de color naranja tirando a marrón claro.
Presentan rayas negras que parten de su base.
«El caracol nerita cebolla rojo»
Neritina semiconica, más conocido como Caracol Cebolla Rojo es una especie de molusco gasterópodo de la familia Neritidae en el orden de los Archaeogastropoda.
Mantiene los cristales del acuario limpios de algas y restos de materia orgánica.
Totalmente inofensivo.
Así que después de observar los beneficios que podían aportar estos pequeños moluscos a nuestra vida acuática en el aula, decidimos comprar 6 caracoles de esta variedad tan bonita y peculiar.
Además, encontramos muchísimos peces (tanto de agua dulce como de agua salada), y entre ellos, pequeñas carpas como las que tenemos en nuestra aula. Así que aprovechamos la ocasión y quisimos acoger a otro pececito para nuestro acuario. Lo elegimos entre todos: es de color naranja y negro.
Al llegar al aula, preparamos el acuario para integrar dentro de este ecosistema a estos nuevos inquilinos y para ello, debimos verter mucha más agua mineral dentro él. Les pusimos comida y limpiamos los elementos que estaban un poco sucios para que su mantenimiento sea óptimo y adecuado para la vida de nuestros peces y caracoles.
Avui, els caragols hem anat al teatre a vore l’obra «Horta». Allí ens esperaven Joana i Esther, les netes de Mut i Xirivia amb un calaix ple de tresors.
Ho tenien tot preparat: era el moment de despertar la terra i començar el cicle. Els seus iaios, els han ensenyat com fer-ho i ara elles ho han volgut compartir amb tots nosaltres: preparar la terra, plantar, regar…
Aleshores, ens hem arromangat i hem conectat els nostres sentits ja que hi havien molts secrets per descobrir sota la terra d’Horta!
Al trobar una campaneta a terra del cavall de l’avi, hem pujat a la cebera on hem conegut tots els tresors que allí tenien guardats, entre ells, les campanetes del coll de l’aca, un càntir per beure aigua, i un tros de fusta on posava «Mut i Xirivia». I es ahí, on ens han contat l’història de com es varem conèixer.
Al finalitzar l’obra, hem tornat a l’hort on hem plantat les cebes, les carlotes i les lletugues i amb la cançò «Qui planta rega, i qui rega canta»… Sabeu que ha passat? Que tot ha crescut com per art de màgia! Feia una oloreta a horta increïble!
Al arribar a l’escola, hem pensat en fer una bona amanida amb tots els ingredients recol·lectats, així que hem investigat com es podía fer amb l’ajuda del nostre cuiner Miguel.
Horta és un espectacle que recupera els valors arrelats a la terra i als costums valencians més genuïns i ancestrals, contemporitzant-los i adaptant-los als interessos i els coneixements dels més petits.
Una experiència que combina la força de la narració oral a través de la màgia i la poesia dels recursos teatrals i escènics. Hem descobert què és Horta a través dels sentits, la tendresa, l’humor, l’entreteniment i la pedagogia.
El camp és part de la nostra tradició i el nostre futur. Per això, hem agafat idees per poder transmetre-les als nostres companys de l’escola infantil, i així poder aplicar-les a la nostra «Horta» del jardí.
Ahir varem anar a l’Horta Teatre a vore l’obra «Xatungla». «Xatungla», és la contracció de “ferralla” i “jungla”. Un petit gran circ d’animals construïts amb deixalles de ferralla i objectes abandonats, que es mostren a escena per delectar-nos amb les seves habilitats.
Varem vore els simpàtics Pingüotes (pingüí-pot), la ballarina Jirafalera (girafa-escala), el entremaliat Perrubete (gos-taburet), l’imponent Mobleó (moble-lleó), l’elegant Gacilla (Gacela-cadira), i un sense fi d’animals exòtics, escultures en moviment, que ens van fer riure i fins i tot… Cantar!
Un espectacle que mostra la poètica de la recuperació de deixalles en un moment en el qual la nostra vida gira al voltant de fer-la servir i fer-ne fora.
Aquesta obra combina el treball actoral amb les titelles creades a partir d’objectes quotidians, abordant la temàtica de la reutilització de materials de rebuig, creant consciència en matèria de sostenibilitat i fomentant la creativitat des de la senzillesa, donant vida a objectes que no en tenen i desenvolupant la comunicació mitjançant un llenguatge no verbal.
Los caracoles hemos vuelto a la escuela con mucha ilusión y muchas ganas de contar a nuestros compañeros todo lo que hemos hecho durante las vacaciones Navideñas.
Para darnos de nuevo la bienvenida, hemos tenido la gran suerte de poder deleitarnos con un grupo de música folk irlandesa compuesto por violín, mandolina y guitarra. Hemos podido bailar y cantar junto con nuestras familias algunas adaptaciones del cancionero popular infantil como «Estrellita», «Un elefante» o «La tarara». ¡Ha sido muy divertido!
Después del desayuno, hemos ido a recoger los cuentos que SS MM los Reyes Magos de Oriente habían dejado para nosotros junto al árbol de Navidad de la escuela. Había muchísimos libros y el nuestro era «Dónde estás caracol», un libro de alfabetización visual de Tomi Ungerer.
¡Muchas gracias por los regalos Melchor, Gaspar y Baltasar!
¡El año que viene os esperaremos de nuevo con los brazos bien abiertos!
Alumnos/as 3 años
Me gusta esto:
Me gustaCargando...
%d
En gencana.es utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar y analizar el uso que haces de nuestros sitios. Puede cambiar la configuración u obtener más información sobre nuestra política de cookies aquí.
